Formació en Educació Emocional i Tècniques Restauratives

Si voleu rebre més informació o per reserves de dates, escriviu-nos un mail a:

ulisses@projecteulisses.cat

Què són les pràctiques restauratives?

Les pràctiques restauratives constitueixen un ventall d’eines  que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre les situacions de conflicte en diferents àmbits (familiar, educatiu, social, laboral, judicial i comunitari) per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones afectades per aquestes situacions. Podem trobar el seu origen  en el moviment de justícia restaurativa als anys 70 que es basen en les següents premisses:

  • Tot conflicte representa una oportunitat d’aprenentatge.
  • L’ésser humà és més feliç, cooperatiu i es mostra més predisposat a fer canvis en el seu comportament quan es treballa amb ell i no per o contra ell.
  • Més enllà de càstigs i sancions, la justícia “real” s’ha de centrar en la reparació dels danys ocasionats: és fonamental que els ofensors assumeixin la seva responsabilitat i que les persones ofeses  tinguin la possibilitat d’expressar els seus sentiments i emocions.
  • Millorar la convivència implica necessàriament modificar la nostra manera de comunicar-nos  amb els altres mitjançant:
  • Les declaracions afectives o expressions dels propis sentiments i emocions en relació al comportament de l’altre (“Estic molt orgullosa per la bona feina que has fet”, “M’entristeix el teu comportament amb el teu germanet”…). Són molt recomanables pel seu caràcter preventiu a qualsevol situació d’interacció interpersonal.
  • Les preguntes afectives, formulades de tal manera que faciliten la gestió positiva del conflicte.

Els cercles són aptes per a  totes  las edats.

MILLOREM LA CONVIVÈNCIA AMB  LES PRÀCTIQUES RESTAURATIVES

Les persones no sempre saben preveure i comprendre l’impacte real dels seus actes en els altres. Part de la nostra feina com agents socials  és facilitar que entenguin les conseqüències  del seu comportament. Si es permet als ofensors  tenir una major comprensió de l’impacte de les seves accions en altres persones  és més probable que la seva conducta futura canviï de forma positiva. Així és convenient oferir-los:

  • Assumir públicament la seva responsabilitat.
  • Una oportunitat per oferir solucions que reparin els danys causats.
  • Reconeixement per part dels altres de que es jutgen els fets i no a la persona.        
  • Col·laborar activament en la restauració de les relacions de convivència.

Per altra banda, les persones afectades per un conflicte tenen necessitats específiques com poden ser:

  • Una oportunitat per expressar-se
  • Reconeixement per part dels altres
  • Reconeixement de la injustícia comesa amb ells
  • Sentir que l’ofensor assumeix la seva responsabilitat
  • Reparació moral o material dels danys ocasionats
  • Garantia de seguretat

Les pràctiques restauratives són aplicables a qualsevol grup de persones que vulguin millorar les seves relacions interpersonals, gestionar de forma dialogada i participativa els seus conflictes, crear un clima favorable a la convivència i reforçar valors fonamentals com són:

  • la igualtat de tots els integrants del grup
  • l’oportunitat d’escoltar i de ser escoltat
  • la seguretat i confiança en sentir-se exposat i protegit alhora
  • la responsabilitat compartida de la gestió del conflicte
  • la propietat col·lectiva del resultat
  • la restauració de la convivència mitjançant el restabliment de les connexions afectives

En l’actualitat s’utilitzen tant de forma preventiva com resolutiva amb efectes molt positius a l’àmbit escolar, familiar, social i policial (fins i tot a l’àmbit penitenciari) a més de 55 països del món. Ofereixen una alternativa eficaç  a la gestió tradicional de tensions, conflictes, infraccions administratives o penals.