VIATGE A ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Cançó de Lluís Llach inspirada en el poema de Konstantinos Kavafis

Hem escollit aquest nom pel nostre projecte ja que, de forma simbòlica, el viatge d’Ulisses cap a Ítaca ens recorda l’odissea en què de vegades es transforma l’autogestió emocional per hom i, també, ens suggereix el retorn a Ítaca, el retorn cap a l’origen, cap al nostre centre, cap a qui vertaderament som…un viatge cap al centre d’un mateix, cap a dins, cap a l’autoconeixement i creixement interior.

I, talment com Ulisses, aquest és un viatge que pots fer acompanyat però que, irrefrenablement, en molts passatges de la nostra aventura emocional ens trobarem sols a l’hora de resoldre els nostres conflictes interns, aquí rau la importància de l’aprenentatge de l’autonomia emocional: poder ser qui som realment (i no som tristos, ni alegres, ni rabiuts,..).

Nosaltres no som les nostres emocions sinó el que en fem, d’elles!

L’objectiu és caminar, créixer, millorar….

I és que el camí és sempre més important que la meta!